El test realitzat per L'OCUC demostra que el coneixement sobre la recollida selectiva dels residus es força alt, inclús en els contenidors de més recent implantació, el d'envasos i el de la matèria orgànica. Tots aquests consumidors que saben on va cada residu també afirmen utilitzar els contenidors habitualment, però a la pràctica no es recullen selectivament els residus esperats.
 
En el marc de la 5a Festa del Consum Responsable celebrada el 25 d'abril d'aquest any L'OCUC va realitzar un test sobre els contenidors de recollida selectiva a tots els visitants que es van apropar a l'estand de la nostra organització. Per agrair la participació en l'enquesta se'ls va obsequiar amb productes de la campanya de consum responsable de L'OCUC (bosses o llistes d'anar a comprar, gots reutilitzables i ventalls). La participació va ser tot un èxit, amb la realització de 400 enquestes a 254 dones i 146 homes, amb una edat compresa principalment entre els 30 i els 50 anys.

El test constava de 5 preguntes, una per cada contenidor de recollida selectiva (resta, envasos, paper, vidre i matèria orgànica) on s'havia de respondre si era correcte o no llençar un determinat de residu o residus en el contenidor especificat. Els residus que apareixen en el test no són els principals de cada contenidor, si no de més específics i minoritaris. Degut a que l'objectiu d'aquesta iniciativa era mesurar si existia un nivell alt de coneixements sobre la recollida selectiva es va determinar la presència de 2 errors (com a màxim) per establir que el coneixement és a aquest nivell i considerar al consumidor com un bon coneixedor de la matèria. Els resultats obtinguts desvelen que el 24% dels enquestats no cometen cap error, un 29% tan sols un error i el 36% dos errors. Per tant si sumem aquests percentatges obtindríem tots aquells enquestats que comenten menys de 2 errors i que segons el criteri establert, tenen un coneixement alt. Així doncs, p odem afirmar que el 89% dels consumidors tenen un coneixement elevat del sistema de recollida selectiva de residus (9 de cada 10 consumidors).
 

L'error que han comés més enquestats es registra en la pregunta en relació al contenidor blau (paper i cartró). Més de la meitat dels enquestats llençaria paper de cuina i brut d'oli o salsa a aquest contenidor, residu que ha d'anar al contenidor de la matèria orgànica i no en aquesta fracció. Seguidament, és en la pregunta del contenidor verd (vidre) on també es respon erròniament en un 35% dels casos. En aquest cas s'afirma que es poden llençar les bombetes i tot tipus de vidre en aquest contenidor, però està prohibit llençar qualsevol tipus de bombeta o fluorescent, vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica o plats.

Aquesta major incidència d'error als contenidors de vidre i de paper pot ser degut a que al ser contenidors que compten amb una presència més perllongada que la resta i accepten menys tipus de residus. Per això, es van realitzar preguntes amb un grau de dificultat més elevat, però que en tot cas, és una informació que en la fracció del vidre apareix en el propi contenidor i el paper brut de cuina es un residu que s'enumera generalment en la informació disponible pel ciutadà com adequat per la fracció orgànica. Aquesta és la raó principal per fixar un nivell alt de coneixement en 2 errors com a màxim.

Les preguntes relacionades amb els altres contenidors han registrat errors menors. El 13% dels enquestats desconeix que a la fracció l'orgànica també van taps de suro i restes de plantes i herbes. El 11% diu que els residus habituals del contenidor groc (envasos de plàstic, llauna o bric) no van en aquest contenidor. Finalment, un 21% no llençaria el pols d'escombrar o les burilles de tabac al contenidor gris (resta), i per contra, és totalment correcte. Cal destacar que els contenidors de la matèria orgànica i el d'envasos són els que tenen una implantació més recent i per contra una taxa d'error en el test més baixa.

Tots aquests resultats si s'analitzen en funció del gènere, no registren gaires variacions, excepte que existeixen set homes que han comés 4 o més errors i en el cas de les dones només una.

Aquesta iniciativa, a banda d'aquest sondatge sobre els coneixements de la recollida selectiva, també es va marcar com a objectiu mesurar el nivell d'ús dels contenidors de recollida selectiva. Els resultats obtinguts ens indiquen que el 95% dels consumidors confessa que els utilitza habitualment i també amb el mateix percentatge diu que sap on va cada residu. En l'anàlisi d'aquestes afirmacions, veiem que si la primera afirmació fos certa, a l'any 2009 s'haguessin registrat més del 37% de residus recollits selectivament durant aquest any. En canvi, la segona afirmació coincideix amb les conclusions del nostre estudi.

Per tant, la conclusió més important que L'OCUC ha determinat amb l'estudi de l'enquesta és que la gran majoria dels consumidors coneixen força bé on va cada residu, però només una part d'ells els utilitza habitualment, malgrat s'afirma el contrari.

Aquesta conclusió ens porta a valorar positivament les campanyes d'educació ambiental i d'informació en vers el reciclatge que s'han portat a terme i que semblen haver calat amb força en el coneixement ciutadà. Per contra, l'adopció de l'hàbit s'ha quedat a mig camí, donant lloc a taxes de recollida no gaire satisfactòries. Sembla doncs, que els instruments i els coneixements i són, però manca una participació més activa. Les administracions i les entitats socials haurien d'incidir més en la participació ciutadana en vers el reciclatge amb la implantació de mesures que ajudin a pal·liar aquesta deficiència. Existeix la possibilitat d'aplicar sancions als ciutadà que no reciclen o dificultar-ho amb algun tipus de sistema (per exemple bosses d'escombraries d'ús exclusiu i obligatori) que controli la evasió en l'ús del sistema de recollida selectiva. Mesures no gaire agradables de posar en marxa, però que poden arribar a ser la única sortida al problema dels residus al nostre país. Juntament amb mesures de minimització i reducció de residus que facin possible un consum que no impliqui de forma directa un augment en la generació de residus.